ÀNGELS, M. El violí d’Auschwitz, ed. Columna jove (Pol Montolio)

Biografia

Maria Àngels Anglada i d'Abadal (Vic, 9 de març de 1930 - Figueres, 23 d'abril de 1999) fou una escriptora catalana.

Llicenciada en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona, va conrear la crítica literària, amb atenció especial als poetes catalans i italians, la poesia, la narrativa i els estudis clàssics (en especial els mites grecs, sobretot Zeus i Apol·lo). En paraules de Jaume Cabré, "Maria Àngels Anglada va centrar la seva vida en tres mons: Vic, l'Empordà i la seva estimada Grècia. És una poeta universal que fa novel·les".

Argument

En Daniel, un noi jueu, treballa al camp de concentració d’ Auschwitz de fuster. Quan el comandant s’ha s’ assabenta del veritable ofici d’en Daniel, li fa construir un violí amb un so perfecte.

Després de molt esforç l’acaba, i s’ha celebra un concert per veure si l’instrument complia els seus requisits. Quan després d'un seguit de coses que encara succeeixen dins del camp de refugiats, el violinista és alliberat, en un concert, interpreten la mateixa peça que interpretà ell al camp d'Auschwitz, i a ell el so li sonava molt. En acabar el concert, la Regina, la violinista i el violinista es van posar a parlar del Daniel i ella li comentà que havia sobreviscut a l'internament, però que havia mort feia ja uns quants anys. La Regina li regala el violí al violinista que fou company d'en Daniel a Auschwitz.

Fragment

El dia 1 de desembre de 1941, de les 14 hores fins a les 16 hores vaug romandre en el lloc de guardia núm.4 de la Hohensteinerstrasse. Cap a les 15 hores vaig veure una jueva que s’enfilava pel tancat del ghetto, treia el cap entre els pals i intentaba de robar naps d’un carretó estacionat. Vaig fer ús de la meva arma de foc. La jueva caigué mortalment ferida pels meus dos trets.

            Classe d’arma: carrabina 98

            Munició emprada: dues càpsules

Opinió personal

A mi aquest llibre m’ha semblat molt interesant, però hi ha unes paraules que m’han impactat molt: “Basat en fets reals”, unes paraules que m’han fet comparar com vivim ara nosaltres i com vivien abans els jueus, deuria ser molt dur. Tot i això, el Daniel ho aguantava amb dignitat.