Biografia
Albert Espinosa i Puig va néixer a Barcelona, el dia 5 de
novembre de 1974. És enginyer industrial de formació, guionista de teatre,
cinema i televisió, actor de teatre i director de teatre i cinema català. Va
començar a escriure quan anava a la universitat.
Argument
Ekaitz, el protagonista de la història va a un hotel en
el qual un home de manteniment d’aquell lloc, cada nit, posa a les habitacions frases
que fan reflexionar als que hi dormen allà. A través d’una frase d’aquestes el
noi recorda a les seva mare, que és morta, i la promesa que li va fer dient-li
que cuidaria al seu pare que pateix càncer i Alzheimer, quan en realitat ni ell
ni cap dels seus germans l’estimen.
El seu pare és aficionat a gravar pel·lícules i quan el
protagonista arriba, li diu que en vol gravar una.
En la història és veu com de mica en mica, el pare i el
fill van congeniant fins arribar a estimar-se.
Fragment
Ella, de broma, deia que caure era normal. Deia que érem
sacs de patates... Que els humans érem sacs de patates de cinquanta, seixanta o
noranta quilos de caminàvem sobre plataformes estranyes... Però que els sacs de
patates no es conformaven en caminar bé sense caure, sinó que a més portaven
bosses a les mans, roba, objectes i complements al cap... I parlaven, cridaven,
discutien, miraven cap a una altra banda
i fins i tot s’enamoraven... Com volien que no caiguéssim...
Opinió
Aquest llibre m’ha agradat molt ja que et fa reflexionar.
Té un vocabulari fàcil i i és estretingut, i això fa que sigui un llibre ràpid
de llegir.
El recomano a tothom.
aquest llibre no el recomano gaire a la gent que no li apassioni gaire el amor i aquestes histories, em pensava que seria diferent però es molt de reflexionar. el recomano a la gent que no li agradi la seva vida, haurà de reflexionar
ResponderEliminar(Guille Tomás) Aquest llibre m'ha agradat molt, com tots els llibres que ha fet aquest autor. Bruíxoles que busquen somriures perduts, és un llibre el qual et fa reflexionar sobre les coses, i a mi personalment, m'ha ajudat a valorar les coses més positivament i a mirar la vida d'una altra manera. Un dels mutius per el qual aquest llibre m'ha agradant tant, ha sigut perquè la història està molt ben pensada, i es molt entretinguda. Hi ha moments que són una mica tristos. Recomano aquest llibre a la gent que hagi llegit llibres de l'Albert Espinosa i li hagin agradat.
ResponderEliminarm'encanta el recomano et fa pensar molt!!
ResponderEliminar(Blanca Dominguez) No crec que sgiui un llibre que em tingui que agradar, simplement m'ha fet pensar, reflexionar en totes aquelles coses que per llastima, per vergonya o per por deixes de fer. Et fa adonarte de que as de seguir endevant deixant enrere totes les coses que et fan estar quiet i tornar enrere. Es un llibre bonic i emotiu que cal llegir per a sentir-lo. No recomanaria aquest llibre a gaire gent, però si a aquella que necessita consells per a seguir endevant. Aquets llibre com molts altres del Albert Espinosa, es un llibre reflexiu, per aquella gent que no li troba el sentit a la vida, doncs aquesta gent a de llegir.
ResponderEliminarCal millorar la web en general i moltes faltes d'ortografia.
ResponderEliminarGràcies!
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarAquest llibre, jo també he obtat per llegir-me'l en català. Tracta sobre un noi anomenat Ekaitz. Aquest va a un hotel on hi ha un personatge, un home de manteniment que cada nit hi posa a cada una de les habitacions del hotel frases que fan refelxionar a tota la gent que hi va. Gràcies a aquestes frases que aquell home posava cada nit, l'Ekaitz recorda un promesa que li va fer a la seva mare, ja morta. Li va dir que cuidaria al seu pare, ja que peteia de dues enfermetats greus, Alzheimer i Càncer, encara que ni el pare ni els seus propis germans mai havien estat per ell ni li havien tigut el mínim cuidado en l'Ekaitz.
ResponderEliminarFinalment, pare i fill s'uneixen gràcies a que el pare té una afició a gravar pel·lícules i el fill el convens per gravar una.
Recomano aquest llibre a tothom, és reflexiu com quasi tots del Albert Espinosa, jo m'he llegit tots els seus llibres i tots en general tenen calcom en comú. (MARIONA ESTEBAN)
(Paula Barceló) Aquest llibre m’ha agradat molt, en primer lloc perquè és un lectura molt entenedora i cada capítol t’anima a llegir el següent per tal de veure el que succeirà en el proper. En segon lloc, perquè tracta sentiments i passions humanes d’una família que podria ser la de qualsevol lector. A partir de la mort de dues persones molt properes al protagonista, la mare i la dona, aquest fa un recorregut per la seva vida on sorgeixen sentiments com l’amor, l’odi, la venjança i el perdó entre els diferents membres de la família.
ResponderEliminar(Maria Ortega) Aquest llibre sincerament no m'ha agradat gaire. No és el primer llibre que llegeixo de l'Albert Espinosa, perquè n'he llegit més d'un parell i m'han agradat, sobretot Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine. Tots els seus llibres són molt emotius i et fan reflexionar. Gràcies a ell, i a la lectura, un apren noves coses que li serviran molt en la vida. Com per exemple, sempre tirar endavant, mai tirar enrere. El recomano a tota aquella gent que li agrada endinsar-se en la historia, i li agraden els llibres de reflexió.
ResponderEliminarAlbert Espinosa és un gran autor. M'ha agradat molt aquest llibre ja que et fa reflexionar sobre les coses. Mai miris enrere sempre endavant. És un llibre molt emotiu i bonic, un llibre inigualable, un llibre que mentre el llegia m'ha fet sentir i emocionar. No pots deixar mai de lluitar per una derrota, has d'intentar veure les coses en positiu. Aquest llibre el recomanaria a tothom, menys a les persones que no els hi agradin els llibres emotius. Penso que és un llibre que s'ha de llegir t'agradi o no t'agradi la lectura, perquè no et defraudarà. (Andrea Batlle)
ResponderEliminar(Mariona Parera) Aquest llibre podria dir que m'ha agradat. És que és un llibre que fa reflexionar sobre coses que a vegades prefereixes no pensar-hi. Tot i això, també crec que està bé. Transmet emocions i fa pensar. Encara que sigui una història trista, et fa donar-te compte de coses, com que sempre tens que mirar cap endevant, i no deixar el passat en el passat.
ResponderEliminarSi t'agraden els llibres de L'Albert Espinosa recomano llegir-lo, ja que tots més o menys són iguals i tenen el mateix objectiu.
Aquest llibre m’ha agradat molt, i està escrit per Albert Espinosa, que és un autor el qual els llibres que n’he llegit m’han agradat molt també.
ResponderEliminarM’ha agradat aquesta història, pels sentiments i pensaments pels que et fa passar al llarg de l’historia, perquè això vol dir que és un llibre que fa reflexionar al lector.
Aquest llibre el recomano a persones a les que els i agrada trobar-se amb aquest pensaments reflexius i amb emocions d’aquestes en una història.
Marina Ausió.
quins son els protagonistes principals i secundaris?
ResponderEliminarme ha gustado mucho,pero si no me confundo,hay una falta de ortografía en la pág.77,donde dice:Queríamos que "andara",y creo que debería decir"anduviera"
ResponderEliminarPUTA MIERDAAA DE LIBROOO!
ResponderEliminarNo me parece bien tu comentario, no me gusta tu falta de respeto. Para mi es un gran libro que te hace pensar y reflexionar sobre el bosón de higgs y la parapsicología en general. Además opino que una vez leído este libro no hace falta Shakespeare ni nada de esto.
EliminarGracias.
A mi me parece muy mal este comentario, porque este libro que ha sido el número 7 de entradas populares en este blog, no es por casualidad, es mas debería estar el número 1. AUPA Espinosa!!!!!!!
Eliminar