CONDIE, Ally, Junts, editorial Lluna Roja (Inés Blánquez)

Biografia

Ally Condie és professora d’anglès en un institut de Salt Lake City (EUA). Li encanta llegir, menjar i escoltar el seu marit tocar la guitarra, i sobretot, els seus tres fills. Ha publicat diverses novel·les, entre les quals destaca la trilogia “Yearbook”

Argument

La Cassia viu a la Terra, però al futur. Pràcticament tot ha canviat, i hi ha moltes coses que han canviat. Han aconseguit eliminar el càncer. Gairebé tota la gent viu molt més de temps, i se suposa que tot és millor. Però no. Ho tenen tot programat al minut, no es poden saltar l’horari mai. A l’estiu, quan només han d’anar a l’institut al matí, la Cassia s’apunta a fer senderisme, i amb ella, un antic amic de fa molt de temps. Ella, ja té parella, però tot i així s’acaben enamorant...

Fragment

-   - Tanca els ulls –demano a en Ky, i m’ajupo, tot notant la seva respiració sobre mi mentre espera-. Ja està –dic, i ell mira el que he escrit.

T’estimo

Em sento violenta, com si fos una nena que ha teclejat aquestes paraules al seu escrivent i les ensenya a un noi de la seva classe a l’escola primària. Per què algunes coses són més fàcils d’escriure que de dir?

Tanmateix, em sento indubtablement valenta i vulnerable mentre sóc en aquest bosc amb unes paraules que no puc retirar. Les meves primeres paraules escrites, a banda dels nostres noms.

En Ky em mira. Per primera vegada des de la projecció, veig llàgrimes als seus ulls.

-      - No cal que ho escriguis tu –faig, sense sentir-se cohibida- Només volia que ho sabessis.

-      - No ho vull escriure- em contesta.

I aleshores ho diu, allí, al Turó, i de totes les paraules que he amagat, guardat i atresorat, aquestes són les úniques que no oblidaré mai, les més importants de totes.

-     -  T’estimo.

Opinió

Aquest llibre m’ha encantat, perquè et fa pensar en que, tothom va dient que al futur tot serà millor, que tot millorarà etc... però no té per què ser així. També pot ser que les coses siguin pitjors, i en fi, en aquest llibre, et mostra una de les possibilitats del futur, que per mi, no són gaire bones la veritat. Però encara que no ho siguin, m’ha agradat molt.