BÉDIER,J; El Romanç de Tristany i Isolda; ed.: Edicions dels quaderns de quaderns crema (Berta Galofré)

 Biografia:

 

Jospeh Bédier(1864-1938), figura cabdal entre els romanistes de primers de segle, teoritzador apassionat sobre els orígens i els sentit de moltes parcel·les de les literatures romàntiques medievals, autor del clàssic Les légendes èpiques, fou per damunt de tot, un extraordinari prosista. En el romanç de Tristany i Isolda refongué i completà els diversos fragments dels antics romans tristanians del segle XII, per donar-ne una versió d’una força lírica arrabassadora.

 

Argument:

 

El Romanç de  Tristany i Isolda, és una historia d’amor medieval.

Tristany és un personatge d’origen noble educat en les arts de les armes i convertit en un gran cavaller. Quan mor el seu pare, Tristany, marxa per a servir el seu oncle el rei Marc.

El rei Marc s’ha de casar amb una princesa d’un altre regne, Isolda la Blonda per així unir dos regnes en la pau. Ella no està gens contenta i li demana ajuda a la dona que la va criar. Aleshores li dóna un beuratge per tal de que quan se’l begui amb el rei s’enamori perdudament. Però per equivocació, se’l pren Tristany, llavors s’enamoren. Isolda i Marc es cansen, però Isolda no vol ja que ella a qui estima de veritat és a Tristany.

Marc al final se n’adona i vol fer matar a Tristany però té temps de fugir.  

Després de moltes aventures, el final del romanç és sorprenent i tràgic.

 

Fragment:

 

-Déu- es diu- , què vegi! ¿Cal occir-los?Al cap de tant de temps que viuen en aquest bosc, si s’amessin de foll amor, ¿haurien posat aquesta espasa entre ells?¿I no sap tothom que una fulla nua, que separa dos cossos, és garant i guardiana de castedat? Si s’amessin de foll amor, ¿reposarien tan purament? No, jo no els occiré; seria gran pecat de colpir-los; ne parlarien molt de temps, i per la nostra vergonya. Però jo faré que, en deixondir-se, sàpiguen que els he trobat dormits, i que no he volgut llur mort, i que Déu s’és apiadat d’ells.

 

Conclusió:

 

Aquest llibre penso que és una obra mestra que tothom hauria de tenir el plaer de llegir.

El Romanç de Tristany i Isolda la veritat és que no és per la nostra edat ja que estar escrit en català antic i per tant el seu vocabulari és molt diferent al nostre. Per aquesta raó al principi potser, se’m va fer una mica pesat ja que em costava entendre-ho, però a mida que avançava ho entenia com si fos qualsevol text i tenia moltes ganes de continuar.

M’ha agradat molt la història d’amor impossible i apassionat d’aquests dos amants, i el recomano a tothom que tingui ganes de llegir quelcom diferent.