BARÓ SANTI. Tres en
ratlla. Editorial El Mèdol (Ferran Diaz Castells).
BIOGRAFIA
Va néixer a Olesa de
Montserrat el 30 de Novembre del 1965, de ben jove, motivat pel seu pas per la
Passió d’Olesa, va decidir que volia ser dramaturg i actor, però les coses no
van anar com ell volia i es va trobar, amb només setze anys, treballant de joier
al taller de joieria dels seus pares. Mica a mica, però, i havent treballat una
mica de tot, ha acabat atrapant aquell vell somni amb la única diferència que
escriu novel•les enlloc de teatre i que els personatges només els interpreta a
l’intimitat.
ARGUENT
En el moment que els polítics de CIU, d’Esquerra i
de Solidaritat s’asseguin per fer un front comú i signin un pacte per lluitar
plegats per la llibertat; en el moment que el poble els doni suport, en el
moment que es treballi per mostrar la nostra realitat arreu del món i com a
resposta rebem una picada d’ullet de suport internacional; en el moment que
Catalunya li faci un tres en ratlla a Espanya, Catalunya trencarà amb l’estat.
Tres en Ratlla novel·la l’escenari propici per la
proclamació de la independència, i pretén mostrar una realitat que només
l’aparta del poble el propi poble i la por. A través d’episodis curts i àgils,
com una mena de guió de cine que viatja de bracet dels personatges, i al mateix
temps, pels diferents escenaris on es viu l’acció... Vint i quatre
hores decisives pel futur de la nació narrades des del Parlament, des del
Palau, des dels carrers, des de Los Angeles, des de Madrid, des del quarter
general de la guàrdia civil, des del govern militar, des de La Moncloa...Tres en
Ratlla narra un somni compartit per la majoria dels catalans i és alguna cosa
més que una simple novel·la.
FRAGMENT
La Sílvia, la seva dona, se li ha
apropat tan sigil·losa com una serp,
tant que fins i tot li ha provocat un ensurt quan ha notat una mà que li acaronava
l’espatlla. La Sílvia li mira directament dins dels ulls, és una mirada tendra
i sensible. Ell força un somriure i fa que si amb el cap. Finalment s’abracen.
La Marta i la Mireia, les filles del matrimoni de 14 i 16 anys respectivament,
interrompen per dir-los que ja les han vingut a buscar per anar a l’escola. Ho
fan amb una entonada temorosa davant d’aquella abraçada gens habitual.
- Pares... Què passa? –Diu la
Mireia.
La Marta espera la resposta com
si l’hagués efectuada ella, la pregunta.
- Els pares s’abracen, Mireia,
que no ens has vist mai abans abraçats o què...? – Respon la mare.
- Si... Si, és clar, però no
després del cafè amb llet i amb aquesta intensitat... De debò... passa alguna
cosa? –La Marta s’ha avançat una passa per intervenir.
El seu pare se li apropa, desfent
l’abraçada que encara mantenia, i li acarona els cabells. La Marta els té
llisos i llargs, li plouen pel damunt les espatlles cap a mig cos. La Mireia
els té més curts, més estarrufats i més rossos, com sa mare.
- No passa res princesa, però
avui pot ser un dia molt important.
OPINIÓ PERSONAL
Personalment opino que aquest
llibre es un dels millors que m’he llegit aquest any, perquè quan comences a llegar-lo
creus que hauràs de fer un gran esforç per acabar-lo, però no… És un llibre que
cada cop que el vas llegint t’enganxes, i si t’enganxes més es obi que t’agrada,
per tant el recomano molt a tothom.
