29 may 2013

BARÓ SANTI. Tres en ratlla. Editorial El Mèdol (Ferran Diaz Castells).



BARÓ SANTI. Tres en ratlla. Editorial El Mèdol (Ferran Diaz Castells).

BIOGRAFIA
Va néixer a Olesa de Montserrat el 30 de Novembre del 1965, de ben jove, motivat pel seu pas per la Passió d’Olesa, va decidir que volia ser dramaturg i actor, però les coses no van anar com ell volia i es va trobar, amb només setze anys, treballant de joier al taller de joieria dels seus pares. Mica a mica, però, i havent treballat una mica de tot, ha acabat atrapant aquell vell somni amb la única diferència que escriu novel•les enlloc de teatre i que els personatges només els interpreta a l’intimitat.









ARGUENT
En el moment que els polítics de CIU, d’Esquerra i de Solidaritat s’asseguin per fer un front comú i signin un pacte per lluitar plegats per la llibertat; en el moment que el poble els doni suport, en el moment que es treballi per mostrar la nostra realitat arreu del món i com a resposta rebem una picada d’ullet de suport internacional; en el moment que Catalunya li faci un tres en ratlla a Espanya, Catalunya trencarà amb l’estat.

Tres en Ratlla novel·la l’escenari propici per la proclamació de la independència, i pretén mostrar una realitat que només l’aparta del poble el propi poble i la por. A través d’episodis curts i àgils, com una mena de guió de cine que viatja de bracet dels personatges, i al mateix temps, pels diferents escenaris  on es viu l’acció...  Vint i quatre hores decisives pel futur de la nació narrades des del Parlament, des del Palau, des dels carrers, des de Los Angeles, des de Madrid, des del quarter general de la guàrdia civil, des del govern militar, des de La Moncloa...Tres en Ratlla narra un somni compartit per la majoria dels catalans i és alguna cosa més que una simple novel·la.



FRAGMENT

La Sílvia, la seva dona, se li ha apropat  tan sigil·losa com una serp, tant que fins i tot li ha provocat un ensurt quan ha notat una mà que li acaronava l’espatlla. La Sílvia li mira directament dins dels ulls, és una mirada tendra i sensible. Ell força un somriure i fa que si amb el cap. Finalment s’abracen. La Marta i la Mireia, les filles del matrimoni de 14 i 16 anys respectivament, interrompen per dir-los que ja les han vingut a buscar per anar a l’escola. Ho fan amb una entonada temorosa davant d’aquella abraçada  gens habitual.

- Pares... Què passa? –Diu la Mireia.

La Marta espera la resposta com si l’hagués efectuada ella, la pregunta.

- Els pares s’abracen, Mireia, que no ens has vist mai abans abraçats o què...? – Respon la mare.

- Si... Si, és clar, però no després del cafè amb llet i amb aquesta intensitat... De debò... passa alguna cosa? –La Marta s’ha avançat una passa per intervenir.

El seu pare se li apropa, desfent l’abraçada que encara mantenia, i li acarona els cabells. La Marta els té llisos i llargs, li plouen pel damunt les espatlles cap a mig cos. La Mireia els té més curts, més estarrufats i més rossos, com sa mare.

- No passa res princesa, però avui pot ser un dia molt important.

La Sílvia força una rialla per contenir les ganes que té de plorar. Li costa aconseguir-ho. Molt.


OPINIÓ PERSONAL
Personalment opino que aquest llibre es un dels millors que m’he llegit aquest any, perquè quan comences a llegar-lo creus que hauràs de fer un gran esforç per acabar-lo, però no… És un llibre que cada cop que el vas llegint t’enganxes, i si t’enganxes més es obi que t’agrada, per tant el recomano molt a tothom.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

comentad los libros y también cosas que mejorar en la web