FUNKE, Cornelia, Cor de Tinta, Ed. La MAgrana L'Esparver (Mariona Rodríguez)

Biografia

Cornelia Funke és un dels autors de més èxit a Alemanya. Va néixer el 10 de desembre de 1958 a Dorsten (Westfalia). Escriu novel·les de infantils i juvenils i ja n’ha escrit més de 40. Actualment viu a prop d’Hamburg amb els seus dos fills Anna i Ben.

Trama

Cor de Tinta narra la historia d’una nena crescuda entre llebres: Meggie. Ella viu amb el seu pare, només amb el seu pare. Mai ha tingut una mare ni n’ha necessitat cap. Sap de la existència d’aquesta, i que el seu pare encara se l’estima, però ella era massa petita quan va marxar com per trobar-la a faltar ara, que ja tenia dotze anys.

Sempre havia viscut amb el seu pare, a qui anomenava Mo , i era molt feliç tal i com estava. El seu pare l’havia ensenyat a estimar els llibres i a cuidar-los com calia, doncs després de tot era la seva feina, arreglar els llibres que la gent no havia cuidat prou bé.  

Però un nit aquell vel que el seu amb el que el seu pare havia aconseguit amagar-li tot la seva historia a la seva filla va desaparèixer amb la furtiva visita d’un desconegut durant una nit de pluja. Un desconegut estrany, de cara estranya i amb un nom estrany. Dit de Pols. Des de aleshores res va tornar a ser el mateix, doncs les mentides que el seu pare havia creat per protegir Meggie començaven a desaparèixer.

Fragment  

A la porta del taller de Mo hi havia un rètol, un rètol estret de llauna. Meggie sabia de memòria les paraules. Quan tenia cinc anys havia practicat la lectura en aquelles lletres antiquades de traços punxeguts:

Alguns llibres s’han de tastar,

d’altres es devoren,

i només alguns es masteguen

i es paeixen del tot.

Opinió

A mi aquest llibre m’ha agradat molt. Tot i que és una historia ambientada en el món real Funke hi afegeix molts factors fantàstics i no només en fa viatjar per quest món, sinó que ens duu a molts altres, els de altres llibres increïbles dels quals segur que tothom en coneix algun que altre. Esta molt ben redactat i és entenedor. El vocabulari no és massa complexa, tot i que es abundant, i la historia és molt original i interessant (sobre tot cap al final del llibre). Jo crec que és un llibre que pot agradar a tothom, ja que conté moments molt emocionants i plens d’acció però també d’altres plens de tendresa i, per als que els agrada més el gènera fantàstic, ja os dic que també en conte molts factors.