Calders, P, Cròniques de la veritat oculta, ed.: Edicions 62 ( Berta Galofré)

Biografia

Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) és un dels escriptors més llegits de la literatura catalana, especialment destacat com a contista.
Es dóna a conèixer a principis de la dècada de 1930 amb dibuixos, articles i contes a diaris i revistes. Als vint-i-quatre anys publica els primers llibres: el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén. Exiliat a Mèxic durant vint-i-tres anys, on coincideix amb el seu cunyat, l'escriptor Avel·lí Artís Gener "Tísner", escriu els que han estat considerats els seus millors textos, que tenen des del primer moment el reconeixement de la crítica. Sobresurten els contes Cròniques de la veritat oculta (1955), Gent de l'alta vall (1957), i la novel·la Ronda naval sota la boira (1966). Torna a Catalunya el 1962, es dedica a feines editorials i col·laboracions periodístiques i encara disposa de temps per escriure L'ombra de l'atzavara (1964), amb la qual guanya el Premi Sant Jordi. A la dècada de 1980 li arriba la popularitat arran de l'èxit del muntatge teatral Antaviana, creat per la companyia Dagoll Dagom i basat en contes seus. Des d'aleshores es van reeditant tots els seus llibres i encara se'n publiquen de nous amb contes inèdits. Rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1986) i poc abans de morir és distingit amb el Premi Nacional de Periodisme (1993).

Argument

Cròniques de la veritat oculta és un recull de petites històries absurdes subdividides en tres parts. Cap història té relació amb l'altra passant totes per diversos llocs.
Cada història té el seu punt humorístic i de fantasia dins de la situació en que es troben.
A la primera part es parla  sobre temes que poden sorprendre al lector com per exemple en una història en que un home ric es troba un bon mati una mà d'un home. A la segona part les històries ja no són tan fantàstiques. Finalment a la tercera part hi trobem diferents accions humanes  com per exemple els valors humans, la importància de la imaginació....

Fragment

La present, però, no és una història de por. Aquesta declaració es faria innecessària si la gent tingues més lectures i estigués ben convençuda que les coses dels esperits no en fan, de por. És qüestió de saber-los tractar en un cert sentit i amb una certa mesura, sense donar-los massa importància.

Conclusió

Aquest llibre m'ha costat una mica llegir tot i així crec que he pogut captar el missatge que vol transmetre Calders.
Aquest llibre potser encara no és per nosaltres ja que costa bastant d'entendre però amb la ironia d'aquest autor, fa que llegir-lo sigui un gran plaer i es converteix en bon llibre per assaborir!