Biografia
Maria Àngels Anglada va néixer a Vic el 1930. És la gran de quatre germans. Es va tenir que refugia Euskadi el 1936 a conseqüència de la guerra civil, on va comença els estudis primaris.
Va aconseguir tornar a Vic el 1939, ja que va acabada la guerra, i comença el batxillerat a l'escola de Sant Miquel.
El 1947 guanya els primers premis literaris i comença a publicar els seus primers poemes en català. En el mateix any comença l'universitat a estudiar Filologia clàssica i Lletres a la Universitat de Barcelona, on coneix el seu futur marit Jordi Geli. I assisteix a classes clandestines d'història de Catalunya.
El 1954 es casa amb Jordi Geli i entre el 1955 i 1959 neixen les seves tres filles.
És trasllada a Figueres el 1960 i comença a donar classes de Llatí i Grec.
Va conèixer Salvador Espriu que la va influenciar en la seva obra. I el 1970 va publicar el seu primer llibre de poemes, Díptic. Tot seguit el 1978 guanya el premi Josep Pla per la publicació del poema Les Closes i coneix personalment a Pla.
Maria Àngels Anglada participa en diversos moviments polítics i cívics, i on destaca la seva participació en les eleccions a favor d'esquerres. Un fet que la va deixar trasbalsada va ser la mort del seu marit el 1985 que amb el temps va influir en la seva obra.
A continuació el 1991 va ser nomenada membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
El 1994 publica el violí d'Auschwitz considera una de les seves millors obres narratives. Poc després el 1995 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, en mans de Jordi pujol, el president.
El Quadern d'Aram no va ser publicat fins el 1997. I un any després el 1998 va assumir el càrrec de vicepresidenta de la Secció Filològica de l'IEC. I finalment un any després mor el dia de Sant Jordi, el 23 d'abril de 1999.
Argument
En Daniel, un noi jueu, treballa al camp de concentració d’ Auschwitz de fuster. Quan el comandant s’ha s’ assabenta del veritable ofici d’en Daniel, li fa construir un violí amb un so perfecte.
Després de molt esforç l’acaba, i s’ha celebra un concert per veure si l’instrument complia els seus requisits. Quan després d'un seguit de coses que encara succeeixen dins del camp de refugiats, el violinista és alliberat, en un concert, interpreten la mateixa peça que interpretà ell al camp d'Auschwitz, i a ell el so li sonava molt. En acabar el concert, la Regina, la violinista i el violinista es van posar a parlar del Daniel i ella li comentà que havia sobreviscut a l'internament, però que havia mort feia ja uns quants anys. La Regina li regala el violí al violinista que fou company d'en Daniel a Auschwitz.
Fragment
El recordava tot, nota per nota, el podria cantar sencer ara mateix. Hi havia pocs compositors que fessin cantar els violins, ara, ho havia pensat la nit abans, s’oblidaven de la melodia i d’aquella vella complicitat entre música i luthiers.
Opinió personal
M’ha agradat molt l’actitud d’en Daniel perquè davant de l’adversitat més terrible com era viure en les condicions en què es vivia en els cams de concentració del nazis ell posa la capacitat de resistència i la dignitat.
També m’ha agradat que estigués basat en fets reals perquè m’ha fet veure millor els temps tants durs que passava aquella pobra gents.
A mi m’agraden més les aventures fantasioses i ja que aquest ma agradat, ja sigui per com estava escrit i perquè es bastant ràpid de llegir el recomano a qualsevol.
