TAMARO, Susanna. Vés on et porti el cor. Labutxaca. ( Helena Alba)

BIOGRAFIA

Susanna Tamaro (Trieste, 12 de desembre, 1957) és una novel · lista italiana que també ha exercit de documentalista científica i com a assistent de direcció cinematogràfica.

Va estudiar cinematografia a Roma i va realitzar diversos documentals per a la RAI.

Susanna va començar la seva carrera l'any 1989 amb la novel · la El cap als núvols guanyadora del premi Elsa Morante. Més tard el 1991 llança el seu segon treball, un llibre de relats titulat Per a una veu sola, que la va donar a conèixer a un públic més internacional en ser traduït a diversos idiomes i ser premiada pel PEN Club Internacional. El 1992 llança el seu primer llibre de contes per a nens Cuore vaig ciccia (Cor de Ciccia), a qui li seguiran anys posteriors El cercle màgic (1994), Tobies i l'àngel (1998) i Papirofobia (2000).

L'any 1994 apareix On el cor et porti (Va 'dove tu porta il cuore), coneguda internacionalment i traduïda a més de 35 idiomes, a part de ser portada al cinema l'any 1996 sota la direcció de Cristina Comencini. A Espanya, aquesta obra va vendre més d'un milió d'exemplars, la qual cosa li va brindar un camí d'èxits internacionals.

ARGUMENT

El llibre és narrat per Olga, una vella que al adonar-se que li queda poc temps de vida decideix escriure un diari al la seva neta que és a Amèrica. En ell decideix obrir-li el seu cor explicant-li  to el que ha sentit per intentar que ella pogués entendre-la després d’haver passat una vida plena de baralles entre les dues. Decideix explicar-li tot, la seva dura infància, la seva solitària joventut intentant buscant un home que la comprengués, el seu matrimoni infeliç, la seva busca d’una filla, que més tard va morir-se en un accident de cotxe sentint-se culpable de la relació que van tenir amb ella, i fins el moment que explica a la seva neta quan va començar a cuidar-la.

FRAGMENT

“Abans de jutjar a una persona, camina durant tres llunes amb els seus mocassins” Em va agradar tant que el vaig escriure en el bloc de notes del costat del telèfon per no oblidar-lo. Vistes des de fora, moltes vides semblen un error, irracionals, esbojarrades! Des de fora, és ben fàcil mal interpretar les persones, llurs relacions. Només des de dintre, només si caminem durant tres llunes amb llurs mocassins, podem comprendre llurs motivacions, llurs sentiments, allò que fa actuar a una persona d’una manera i no d’una altra. La comprensió neix de la humilitat i no pas de l’orgull del saber.

OPINIÓ PERSONAL

Aquest llibre ma agradat bastant, ja que contínuament et fa reflexionar sobre tot el que estàs llegint. Tota la novel·la està escrita d’una manera molt dolça i sentimental, ja que sempre testà parlant sobre el sentiments que ella sent, d’una manera tant íntima que aconsegueix que et posis en la seva pell.  Jo recomano a tothom que aquest llibre, ja que coneixent la seva vida, els seus pensaments o les seves angunies et fa reflexionar sobre totes les coses i sentiments que ens envolten i que qualsevol dia ens poden ocórrer.