ROSTAND,E; Cyrano de Bergerac, Ed., Edicions Proa (Berta Galofré)

Biografia

E. Rostand va néixer a Marsella l’1 d’abril de 1869 i va morir el 2 de desembre de 1918 a París. Es va establir a París, on va estudiar dret, tot i què no va arribar a exercir. Es va dedicar de ple a la literatura convertint-se en un dramaturg, y va escriure la seva primera obra de teatre “La gent rouge” al 1888, i a continuació un volum de poesia titulat “Les Musardises”, publicar al 1890. Al mateix any es va casar am Rosemonde Gérard, poeta també. Amb ella va tenir dos fills. Va ser l’any 1897, quan Edmond Rostand es va fer famós a través de la seva obra “Cyrano de Bergerac”, la qual es va estrenar el 28 de desembre al teatre de la Rainnessance. Aquesta obra va resultar ser un èxit des de la seva primera representació y ha seguit com un clàssic fins als nostres dies.

“Cyrano de Bergerac” va rebre la medalla de la legió de honor. Aquesta obra a estat traduïda en molts idiomes i s’ha convertit en un èxit universal.

Argument

Añadir leyenda

 Aquesta obra passa al voltant del segle XVII i tracta sobre un home que es diu Cyrano de Bergerac, una persona orgullosa, valenta, que ha lluitat en diverses guerres. A la vegada té una gran sensibilitat sent un fantàstic poeta.

Des de sempre ha estat enamorat de Rosaura, la seva cosina, però no s’atreveix a expressar els seus sentiments perquè sospita que no li correspondrà com ell voldria ja que està acomplexat pel seu enorme nas.

Rosaura s’enamora de Cristià, un home molt bell però que no sap parlar amb la mateixes paraules sensibles de Cyrano que fan enamorar des de la primera paraula. Bergerac, aleshores decideix ajudar a Cristià que també està enamorat de Rosaura: Cristià posarà la bellesa, Cyrano l’esperit i les paraules.

Al final del drama Rosaura veurà, potser ja massa tard, qui era el poeta que escrivia les cartes que la van enamorar i que va rebre durant la guerra.

Fragment

Rosaura

No parlàvem de... d’un?...

Cyrano

D’un bes voluptuós!

No veig que hi pugui haver ni un sol motiu d’alarma:

Si el llavi us crema ja, què notarà en besar-me?

No us retingui la por de cap penediment:

Recordeu, fa un instant, quasi insensiblement,

Hem deixat tots els jocs i hem lliscat sense esforç

Del somriure al sospir i al plor dels nostres cors!

Rellisquem un cop més, de manera insensible:

De la llàgrima al bes hi ha un pas indescriptible!

Rosaura

Calleu!

Cyrano

I ben mirat, un petó que palesa?

Un jurament de prop, una bella promesa

Segellada, un amor que s’hi vol confirmar,

Un punt rosat a la i del verb estimar,

Un secret que confon la boca amb una orella,

Un instant infinit, un murmuri d’abella,

Una comunió que esdevé un gran tresor,

Una nova manera de respirar-se el cor,

De tastar-se amb els llavis el gust de l’esperit!

Conclusió

Aquest llibre, bé, aquesta obra de teatre, m’ha agradat moltíssim.

Les paraules de Cyrano de Bergerac t’expressen emoció, amor, tristesa...

Tot i que es una mica difícil, ja que està escrit en vers i no en prosa tal i com estem acostumats me l’he llegit bastant bé i l’he entens perfectament.

És una obra universal i que ningú hauria de poder viure sense llegir-lo.