Biografia:
Sir Arthur Ignatius Conan Doyle
(Edimburg, Escòcia, 1859 - 7 de juliol de 1930) fou un escriptor escocès,
creador del famós detectiu Sherlock Holmes.
Estudià medicina i va tenir la seva
pròpia consulta. Es dedicava a la literatura d'una manera no professional fins
que l'èxit li va arribar amb una de les obres més famoses: el detectiu Sherlock
Holmes.
Després d'abandonar la literatura es
va casar i el 1902 va rebre el títol de Sir. Participà en la Primera Guerra
Mundial i a partir d'aquella experiència es convertí en seguidor de
l'espiritisme.
A part de les conegudes obres de
Sherlock Holmes, Conan Doyle posseeix una bibliografia que inclou novel·les
històriques, cròniques de guerra, contes de misteri i contes d'espiritisme
entre altres.
Argument:
Aquesta historia esta composada per
cinc petites histories. En totes aquestes histories el detectiu Watson ens
explica uns fets, i en Sherlock, amb la seva agilitat mental acostuma a
resoldre. Les histories no tenen res a veure una amb les altres, això si, en
Sherlock en totes i cada una de elles fa unes deduccions que per el cervell humà
comú son impossibles de fer.
Fragment:
-Impossible! –exclamà l’inspector.
-Per què?
-Per què havien d’ assassinar a un
home d’una manera tan matussera com penjant-lo ?
-Això és precisament el que hem de
descobrir.
-Com hi ha pogut entrar?
-Per la porta principal.
-Era barrada aquest matí.
-Aleshores l’han barrada quan ja se
n’havien anat.
-Com ho sabeu?
-He vist petjades. Disculpeu-me un
moment, i ben aviat estaré en condicions de facilitar-vos-en més informació.
Comentari personal:
Aquest llibre m'agradat molt, tot i que he tingut un petit problema a l'hora de llegir-lo, ja que el fet d'haver de canviar d'ambient cada vegada que es comença una historia acaba per confondre't. La que més m'ha agradat de totes conc ha estat a última, en la que Sherlock acaba caient per la cascada juntament amb el doctor Mortimer. El que més m'ha atret d'aquest llibre ha estat els mètodes de deducció que utilitza en Sherlock per deduir cassos, i la guerra de estratègies que utilitzen els delinqüents per intentar eludir-lo.
Ferran Diaz Castells: Estic d'acord amb la part preferida de la baralla que hi ha entre en Sherlock i el doctor Mortimer que acaben caient per la cascada, però el meu problema ha sigut seguir exactament tot el que llegia entenent-ho tot. També em sembla que hi han moltes deduccions que fa en Sherlock que no t'ho podries ni haver imaginat pero que al quan les explica veus que és veritata i que no ho hauries dit mai.Com dedueix que aquella caixa era un paquet bomba, tot enj concret em sembla molt impresionanat. Recomano aquest llibre per passar una estona entretenida.
ResponderEliminar